Vall Salazar-Zaraitzu: Crómlecs i dòlmens de 3000/4000 anys d'antiguitat constitueixen la primera petjada humana en aquestes valls. La influència romana va ser mínima i visigots i àrabs no van passar de la conca de Lumbier-Ilunberri. La Vall de Salazar (Zaraitzu) no coincideix exactament amb la conca del riu homònim ja ques'inclou en el seu àmbit territorial la capçalera del riu Irati, on s'alça el místic i majestuós pic d'Orhi, que amb més de dos mil metres d'alçada constitueix la porta d'entrada als Pirineus com a nucli d'alta muntanya. Salazar té una extensió de 30.000 Ha. i està format pels pobles de: IZIZE, GALOZE, ITZALLE, GORZA, IGARI, SARTZE, IBILTZIETA, ESPARTZA, ORONTZE, EZKAROZE, EIAURRIETA, OTSAGABIA i ITZALTZU. Limita al nord amb el municipi de Zuberotarra;(País basc francès); de Larrau, a l'est amb la Vall de Roncal (Erronkari); al sud amb l'Almiradío de Navascués i a l'oest amb les Valls d'Aezkoa i Urraul.

Riu Salazar: El riu Salazar neix del maridatge dels rius Zatoia i Anduña a Ochagavía-Otsagi, al peu de la serra d'Abodi. El riu en si -que no mostra contaminacions apreciables en tot el recorregut- i els seu entorn natural, poseeixen una gran riquesa biològica. Les truites i els barbs viuen en harmonia al seu medi, només pendents dels seus enemics naturals... i dels pescadors. El riu circula nítid de nord a sud i cisella l'espectacular congost d'Arbaiún per arribar a la conca de Lumbier-Ilumberri on s'uneix al riu Irati.

La "foz" d'Arbaiún: El congost d'Arbaiún és el més espectacular dels molts que existeixen al Pirineu navarrès. Pel seu fons sinuós circula aproximadament durant 6 km. El riu Salazar. Des del riu fins als cims de les parets verticals hi ha prop de 400 metres. L'any 1987 va ser declarada parc natural, i abasta una superfície de 1164 Ha. El voltor lleonat, l'àguila real, l'àguila perdiguera, falcons, aufranys, coloms, gralles, falciots i altres espècies construeixen els seus nius en les represes del congost, o aprofiten les seves esquerdes per a incubar-hi els ous. La colònia de voltors lleonats d'Arbaiún és la més gran de Navarra, potser fins i tot la més gran del Pirineu. La variada i exuberant vegetació, roures, faigs, til·lers, freixes, arços, avellaners, etc. i la resta de la fauna fan d'Arbaiún una reserva natural d'excepcional importància.

La selva d'Irati: Es diu que la selva d'Irati és la major fageda de tota Europa (6.000 Ha.). Independentment d'aquesta afirmació, el què és inqüestionable és la seva majestuosa bellesa. Els faigs sobrepassen amb facilitat els 35 i 40 m. d'altura: Els avets creixen esvelts i les seves copes còniques s'apropen als 50 m.; els avets blancs, de fins a 50 m. d'altura, poden arribar a viure 4 segles.

La selva d'Irati, ombrívola i silenciosa, sempre impressiona i sobreprèn quan hom s'hi endinsa. El seu silenci es veu trencat per l'embassament d'Irabia, d'aigües verges i cristal·lines, que es troba totalment envoltat per la selva, en la qual són comuns els senglars, cérvols i isards. Un bosc tant singular i verge, embolcallat de boira, constitueix l'espai idoni per comprovar com i quant projectem els humans a la naturalesa. Així, un bosc, és més que una suma d'arbres i animals; és una construcció col·lectiva, un espai real-imaginari que nosaltres poblem d'éssers fantàstics i que adornem amb els nostres somnis i desigs. A Irati, al marge de l'existència d'una famosa làmia es va produir un dels descobriments mitològics més importants: Basajaun, senyor del bosc, tenia companya, Basaandere. El descobriment el feren uns senyors als boscos d'Irati l'any 1790 i fou relatat per Agustín Chano.

Orhi: Al final del recorregut de la Vall de Salazar, a la capçalera de la vall, es troba el pic d'Orhi, el primer dos mil del Pirineu navarrès occidental. Es diu que és origen de tempestes i que al seu cim es forgen llamps, trons i pedra que només es conjuren amb el repicar de campanes. A l'Orhi canta el "baisolarra" (gall de bosc) per la desaparició d'una cultura tradicional, d'una peculiar forma de veure el mon, entre la boira...